dilluns, 11 de juliol de 2011

Fenòmens de contacte consonàntic

Ensordiment
·       els sons oclusius, fricatius  i africats a final de mot i seguits de pausa són sords: fre[t], ma[k]
·       els sons oclusius a final de mot i seguits de so vocàlic són sords: fre[t] hivernal
·       els sons oclusius, fricatius i africats a final de mot o de síl·laba són sords si es troben abans d'un so sord: fre[t] furiós, tre[s] peus

Sonorització
·       un so sord, a final de síl·laba o de mot esdevé sonor quan va seguit, en la cadena fònica, d'una consonant sonora: fre[d] d'hivern
·       els sons fricatius i africats sords a final de mot se sonoritzen si van seguits d'una vocal: el[z] avis, bo[dʒ] i perillós

Assimilació
Es produeix quan un so consonàntic adopta el punt d’articulació del so que el segueix:
·       labialització: ca[m]vi, i[ɱ]fant, ells só[m] vius, u[ɱ] foc
·       dentalització : ca[n̯̯]tar, ere[n̯̯] tres, fa[]ta, ca[] treure la pols
·       palatalització: e[ɲ]ginyer, e[ɲ] Jordi, e[l] llapis
·       velarització: ta[ŋ]cat, u[ŋ] gat.

Geminació
És la pronunciació duplicada d'un so consonàntic, que unes vegades és indicada per l'escriptura (connectar [nn]) i d’altres no (poble [bb]). Alguns dels casos en què no ho indica són en els grups -bl-, -gl-, -pl- intervocàlics (regla, triple...) i en el grups -tll-, -tl-,-tm-, -bm-, -cn-, -dm-, -tn- (ratlla, atlàntic, ètnic...).


Emmudiment
Alguns sons consonàntics no es pronuncien, són muts, en aquests casos:
·       la -r final dels infinitius (en català central): canta(r)
·       la -r final dels mots acabats amb els sufixos de derivació –ar, -er, -or: bestia(r), fuste(r),  llavo(r)
·       els mots que tenen derivats en què la r es pronuncia: po(r), cla(r)
·       la -t final dels gerundis: sortin(t)
·       la -t final dels mots acabats en –lt, -nt: al(t), pon(t)
·       la s dels mots “aquest”, “aquests”: aque(s)t
·       la -r final d'alguns sufixos: fuste(r)
·       la -p- en els grups -mpt-, -mpc-: com(p)te, exem(p)ció; etc.

Sensibilització
Aquest és el fenomen segons el qual es recupera la pronunciació d’un so que en un altre context era mut, i el detectem en:
·       la -r dels infinitius, la -t dels gerundis, normalment mudes però audibles si van seguides de pronom feble: anan[t]-hi, estima[r]-la
·       la s dels mots “aquesta”, “aquestes”
·       la b de la preposició “amb” davant mot començat amb vocal  am[b] avió
·       la -t de quant, cent, vint, sant, seguides de mot començat en vocal, etc.: San[t] Antoni

Pronoms febles; substitució i combinació pronominal


Pronoms febles

Els pronoms febles es fan servir per a expressar la mateixa idea que un nom o un sintagma que s'ha dit abans. Tots són monosíl·labs i àtons (excepte en mallorquí i rossellonès), de manera que sempre es pronuncien formant bloc amb el verb que complementen, situats immediatament al davant o al darrera.

Els pronoms febles són:
em, et, es, el, la, els, les, en, ho, li, hi, ens i us

La majoria d'aquests pronoms febles poden presentar fins a quatre formes distintes, segons la posició en relació al verb i la manera com s'hi enllacen:
  • plena: la consonant va seguida de la vocal.
  • reforçada: la vocal va seguida de la consonant o consonants.
  • elidida: només la consonant seguida de l'apòstrof.
  • reduïda: només l'apòstrof seguit de la consonants o consonants.

Forma plena
Forma reforçada
Forma elidida
Forma reduïda
me
em
m'
'm
te
et
t'
't
se
es
s'
's
lo
el
l'
'l
la
-
l'
-
los
els
-
'ls
les
-
-
-
ne
en
n'
'n
ho
-
-
-
li
-
-
-
hi
-
-
-
nos
ens
-
'ns
vos
us
-
-

Es recomana escriure la forma plena se davant els verbs que comencen amb el so [s] escrit s o c: Se celebra cada any.



Hi ha, doncs, pronoms febles invariables (les, li, ho, hi), però d’altres poden tenir dues, tres i fins a quatre formes diferents (me / ’m / em / m’ ).

 
FUNCIONS
 
 
1a PERSONA
CD, CI
Sing.
me, m´, em, ´m
Plur.
nos, ens, ´ns
2a PERSONA
CD, CI
Sing.
te, t´, et, ´t
Plur.
vos, us
3a PERSONA
CD, ATRIB.
CI
CD, CI
Sing.
lo, l´, el, ´l, la, l´
li (hi)
Sing./Plur.
se, s´, es, ´s
Plur.
los, els, ´ls, les
los, els, ´ls
NEUTRE O
INDETERMINAT
CD, ATRIB.
Sing./Plur.
ho

ADVERBIALS
CD,ATRIB., CRV,CC,
CI, CPRED.
Sing./Plur.
en, n´, ne, ´n
hi


Ús i funció de les formes pronominals

L'ús de cada pronom feble ve determinat per la funció sintàctica que fa l'element substituït. A més, segons la posició del pronom respecte al verb es fa servir una forma o una altra de l'apartat anterior (plena, elidida, etc.).
Els pronoms normalment van davant del verb (formes reforçada i elidida) , excepte els imperatius, els infinitius i els gerundis on van darrera (formes plena i reduïda). Les perífrasis poden portar els pronoms o tots davant o tots darrera (mai davant i darrera alhora.).
A continuació hi ha una llista dels complements més importants:
  • El Complement directe
1 Si el complement directe (CD) és de primera o de segona persona, serà substituït pels pronoms me, nos, te, vos:

El professor sempre em mira.
Estic segur que ens estima.
Que t’he saludat avui?
No vull enganyar-vos.

2. Si el CD és un nom propi o és determinat per un article, un demostratiu o un possessiu, serà substituït pels pronoms el, la, els, les:

Envieu el paquet. Envieu-lo.
Mira l’Andreu! Mira’l!.
Dibuixaré aquesta fulla. La dibuixaré.
Compra els llibres. Els compra.
Netejarem les seves habitacions. Les netejarem.

3. Si el CD és reflexiu (és a dir, coincideix amb el subjecte) o recíproc, serà representat pel pronom se, sense diferenciació de gènere ni de nombre:

Es pentina.
No s’han reconegut a la fotografia.
S’odien mútuament.

4. Si el CD té un caràcter neutre (pronoms això o allò o tota una oració), el substitut serà el pronom ho:

Dibuixaré això. Ho dibuixaré.
Va dir que tenia mal de cap. Va dir-ho. / Ho va dir.

5. Si el CD no va determinat o va determinat per un numeral, un quantitatiu o un indefinit, serà substituït pel pronom en (el numeral, quantitatiu o indefinit no queden substituïts pel pronom):

Compraré pebres vermells. En compraré.
L’Àngela ha dibuixat dues fulles. L’Àngela n’ha dibuixat dues.
Avui hi ha hagut poc moviment. Avui n’hi ha hagut poc.
No tenia cap moneda. No en tenia cap.

6. Atenció!: quan el CD ha estat substituït pel pronom en haurà d’anar precedit de la preposició de:

En compraré, de pebres.
De moviment, avui n’hi ha hagut poc.

7. Atenció!: quan el CD és un dels pronoms febles el, la, els, les, en, i el verb és una forma composta amb el verb haver, és recomanable que el participi concordi en gènere i nombre amb el CD:

No n’hem feta, de melmelada, enguany.


  • El Complement indirecte
1. Si és de la 1a ò la 2a persona, s'usen els mateixos pronoms que per al complement directe: (em fas un petó?)

M’ha regalat un disc d’Els Pets.
Volia regalar-nos un cirerer.
Demà et tornaré el cotxe.
Us ha agradat la pel·lícula?

2. El CI de tercera persona reflexiu o recíproc se substitueix, com el complement directe, amb el pronom se:

Es renta la cara amb aigua i sabó.
S’envien missatges l’un a l’altre amb el telèfon mòbil.

3. En els altres casos, el CI de tercera persona se substitueix amb els pronoms li, els (amb distinció de nombre però no de gènere):

Regalaré el disc a l’Aina. Li regalaré el disc.
Diu mentides als seus pares. Els diu mentides
No vol telefonar a les amigues. No els vol telefonar.

4. Si és singular i ja apareix algun dels pronoms el, la, els, les, llavors se substitueix per hi, que a més canvia de posició al darrere:

L'hi farem demà.
La hi farem demà.
Els hi farem demà.
Les hi farem demà.

Això no és així en valencià.

5. En valencià, les combinacions de li + el/la/els/les es conserven i el li es manté al davant:

Li'l farem demà.
Li la farem demà.
Li'ls farem demà.
Li les farem demà.

6. Per altra banda, en català central, són habituals en el llenguatge parlat aquestes simplificacions de les combinacions anteriors --però això no és pas acceptat per la normativa de la llengua escrita--:
·        li + la passa a *l'hi en comptes de la forma normativa la hi
·        li + els/les passen a *els hi
·        els + el/la i els + els/les passen tots a *els hi
A més:
·        li + ho passa simplement a *li en comptes de la forma normativa li ho
·        li + en passa *n'hi en comptes de la forma normativa li'n


  • L'Atribut
1. Si porta un article o un demostratiu, es pot substituir per el, la, els, les:

És el metge del poble.
L'és.

2. En la resta de casos, se substitueix per hoexcepte quan hi ha èmfasi:

És molt llesta.
Ho és. 

3. Col·loquialment, els qualificatius amb èmfasi també poden ser substituïts per en:

Que n'és de burro!


  • El Predicatiu
1. Normalment se substitueix per: hi

La presidenta parlava neguitosa.
La presidenta hi parlava

2. Els verbs reflexius del tipus fer-se, dir-se, nomenar-se se substitueixen per en:

El general va nomenar-se emperador.
El general va anomenar-se'n.


  • El Complement de Règim Verbal
1. Quan el CRV va regit per la preposició de, se substitueix amb el pronom en:

Parlem d’art i d’artistes. Parlem-ne.
No m’he oblidat de vosaltres. No me n’he oblidat.

2. Quan va regit per una altra preposició, se substitueix amb el pronom hi:

Vols contribuir a estalviar aigua? Sí, hi vull contribuir.
Penses en l’oncle Miquel alguna vegada? No hi penso mai.



  • El Complement Circumstancial
1. Podem aplicar la mateixa regla del CRV: si porta la preposició "de" se substitueix per en 

Vinc de París.
En vinc.

Ara bé, hi ha excepcions com:  Anar d'excursió = anar-hi.

2. Si porta altres preposicions, se substitueix per hi:

Penso en tu.
Hi penso.

Vaig amb bici.
Hi vaig.

Vés a casa.
Vés-hi.

3. Quan el CC és de lloc i va regit per la preposició de, se substitueix amb el pronom en:

Tornava de casa seva tranquil·lament. 
En tornava tranquil·lament.

4. En els altres casos, el CC se substitueix amb el pronom hi:

Ha contestat d’una manera molt agressiva. 
Hi ha contestat.

Mai no riu així
Mai no hi riu.

Ell no entrarà en aquest local
Ell no hi entrarà.

Vaig rompre la closca amb una pedra.
Hi vaig rompre la closca.

Sempre és darrera el taulell. 
Sempre hi és.

5 Hi ha CC que no poden ser substituïts per pronoms febles:

He vist en Jordi avui mateix.
Quan era jove treballava de sol a sol.


  • El Complement del Nom (CN) i el Complement de l’Adjectiu (CAdj):
1. Aquests complements es poden substituir en alguns casos amb el pronom en:

Cercava el significat de l’existència [CN]. 
En cercava el significat.

No tinc ganes d’anar al cinema [CN]. 
No en tinc ganes.

La casa era plena de flors [CADJ]. 
La casa n’era plena.

2. Els complements del nom i de l’adjectiu que admeten substitució pronominal són generalment complements del nucli d’un complement directe, d’un atribut o d’un complement predicatiu.




Pronoms que no fan la funció de substituts

a) S’anomenen verbs pronominals aquells que es conjuguen amb un pronom feble que coincideix amb la persona del subjecte i que no fa la funció de complement:
jo em cansava, tu et cansaves, etc.

Atenció!: aquestes construccions no s’han de confondre amb les reflexives, en les quals el pronom sí que fa una funció sintàctica:
Jo em [CD] rentava. En Tomàs es [CI] renta la cara.

- Verbs que només s’usen com a pronominals: abstenir-se, acarnissar-se, adir-se, adonar-se, captenir-se, cruspir-se, empassar-se, empatollar-se, entossudir-se, penedir-se, rebel·lar-se...

- Verbs que poden usar-se com a pronominals: creure(‘s), equivocar(-se), estar(-se), evaporar(-se), fondre(‘s), morir(-se), oblidar(-se), pensar(-se), recordar(-se), riure(‘s)...

- Verbs que es conjuguen o poden conjugar-se amb dos pronoms: anar(-se’n), sortir(-se’n), tornar(se’n)...

- Verbs que es conjuguen o poden conjugar-se amb el pronom hi: haver-hi, veure(-hi), sentir(-hi)...
Cada any hi ha més cotxes.
En aquell moment no hi veia ni hi sentia. (No veia la carretera ni sentia els meus crits.)

b) En les construccions de passiva reflexiva i en algunes construccions impersonals el pronom “se” tampoc no funciona com a substitut:

S’han dit moltes mentides.
En aquell barri es vivia molt bé.



Combinació de pronoms febles

La fórmula general de combinació és:
  se + 2a p + 1a p + CI (3a p: li, els) + CD (3a p: el, la, els, les, ho) + adverbials (en, hi) 

REFLEXIU
2a PERSONA
1a PERSONA
3a PERSONA C.I
3ª PERSONA C.D, ATRIBUT
ADVERBIALS
se
te, us...
me, ens...
li, els
el, la, els, les, ho...
en / hi

Seguint l'ordre de la fórmula, sempre cap a la dreta, qualsevol combinació de dos o més pronoms febles és gramaticalment possible. No s'admet la combinació de ho + en (*n'ho), o hi (*ho hi); o de en + en, ho + ho o hi + hi. L'apòstrof en la combinació de dos pronoms sempre es col·loca al més a la dreta possible:

se't, se'ns, se'm, se'n, te'm, te'ls, te'l, te'n, etc.

Les combinacions de el i la amb en s'escriuen l'en i la'n respectivament:

No puc treure-l'en (el meu fill, del col·legi)
No puc treure-la'n (la meva filla, del col·legi)


Remarques

1 Cal recordar que en les combinacions de dos o més pronoms davant o darrere del verb, l'apòstrof s´ha de col·locar tan a la dreta com es pugui:
            Se te l´hi posarà
            Porteu-me´l

2 El pronom la davant de verbs o pronoms que comencen per i o u àtones no s´apostrofa:
            La hi donaré

3 El pronom se tampoc no s´apostrofa davant del pronom us
            Se us donarà

4 Els pronoms se situen darrere de l´infinitiu, gerundi o imperatiu: portar-lo, portant-la, porta´l, però si l´infinitiu o el gerundi formen part d´una forma perifràstica els pronoms tant poden anar davant de tot com darrere: me´l van admetre, van admetre-me´l.

5 Pel que fa als altres temps verbals, col·loquem el pronom davant del verb: el porta, la penja..., i si la forma verbal és el participi, recordem que aquest no admet l´adjunció de pronoms.

6 El pleonasme, és a dir, la repetició d´un mateix pronom, és redundant i innecessària; per tant, cal evitar construccions com
            *Hi vaig anar-hi
            *Ho vaig consultar-ho

7 Hi ha alguns verbs, com veure-hi, anar-se´n, sentir-hi, tocar-hi, haver-n´hi prou, i algunes formes compactes com hi ha, hi havia..., que duen els pronoms incorporats, la qual cosa vol dir que no es poden considerar pleonasmes les construccions com: pensava anar-se´n de casa, etc.

8 Quan tenim un C.I plural els, el col·loquem davant el C.D:
            Els el porto (el llapis a ells/es)
            Els la porta (la capsa a ells/es)
            Els els porto (els llapis a ells/es)
            Els les porto (les capses, a ells/es)

9 Però contràriament invertim l´ordre si el C.I és el singular li amb un C.D representat per el, la, els, les. Aquest li passarà a ser hi:
            C.I + C.D = li els
            C.D + CI = els hi

10 Cal recordar les combinacions següents:
            el + li = l´hi
            la + li = la hi
            els + li = els hi
            les + li = les hi

11 La combinació els hi substitueix sempre dos complements:
            Els (C.D) hi (C.I) porto (els bitllets a ell)
            Porta ´ls- hi (C.D, C.C.Lloc) (els bitllets a la botiga)
   Però és incorrecta quan només substitueix un complement:
            *Els (C.D) hi escric la carta (a ells) / Els (CD) escric la carta (a ells)

12 A la llengua escrita, li´n és la combinació C.I singular (li) + C.D indeterminat (en):
            Si ell vol llegir novel.les, ja li´n portaré
La llengua parlada, en canvi, usa generalment n´hi:
            Ja n´hi portaré

13 Les combinacions *hi+hi, *en+en, *en+ho, *ens+ens, etc no són possibles.

14 La combinació li ho és la més aconsellable (tot i que en la llengua parlada s´empra l´hi):
            Fes arribar això a l´Albert
            Fes-li-ho arribar