Oració
composta
Concepte
i límits de l’oració composta
L’oració composta podem definir-la com la
unió de dues o més oracions que formen una unitat sintàctica, semàntica i
prosòdica superior a l’oració simple i inferior al discurs. A més, allò que
caracteritza l´oració composta és el fet de contenir més d’un SN i d’un SV en
funció de subjecte i predicat respectivament.
En Joan menja i la seva germana el
mira.
Tenim dos subjectes: En Joan i la seva germana.
I tenim dos verbs: menja i mira.
Reben
el nom de clàusula o proposició les formes oracionals (SN + SV) que s´integren
en una unitat major.
Van dur caramels però no els van
repartir.
Van dur caramels (proposició 1)
però no els van repartir (proposició 2)
Classificació
de l’oració composta
Una oració composta és la combinació o
interrelació de dues o més oracions que estan unides per nexes o signes de
puntuació. Les oracions compostes es poden dividir en tres grans grups:
a) Les oracions
coordinades es caracteritzen perquè tenen una significació completa: una no
depèn de l'altra. Per exemple: La Maria vindrà demà i el Miquel marxarà després;
si diem La Maria
vindrà demà, té sentit complet, i si diem El Miquel marxarà després, també en té.
b) Les oracions
subordinades es caracteritzen perquè presenten una relació de dependència
sintàctica entre l'anomenada principal i les anomenades subordinades, què
depenen de la principal. Per exemple, en l'oració composta La Lluïsa va decidir que no aniria a Barcelona,
la principal és La Lluïsa va decidir i la subordinada que no aniria a Barcelona.
Estan unides per conjuncions o pronoms
relatius.
c) Les oracions
juxtaposades són aquelles en què les proposicions s'uneixen per mitjà de
signes de puntuació: coma, punt i coma, i dos punts.
Oracions
coordinades
Modalitats
|
Conjuncions d’enllaç
|
Remarques
|
Copulatives
(addició o suma d’oracions)
|
i, ni
(Canten i ballen)
|
La conjunció i mai no es canvia per e
encara que el mot següent comenci amb la vocal i.
A les negacions, la conj. ni exigeix no.
|
Disjuntives
(elements que s’exclouen)
|
o, o bé, o sinó
(Apunta´t a un lloc o a un altre)
|
La conj. o no es canvia per u
encara que el mot següent comenci amb o o u.
Noteu les disjuntives amb valor d’equivalència (o
sigui, és a dir,o)
|
Distributives
(alternança o distribució sense exclusió)
|
ara...ara, adés...adés, sia...sia,
tant...com, així...com, qui...qui
que...que, l’una ...l’altra, mig...mig
no solament...sinó, ni...ni, o...o
obé...obé
(Adés riu, adés plora)
|
No solament, tan sols, únicament són les formes clássiques, tot i que s´han introduit en la llengua
parlada i escrita les combinacions cacofòniques no només, ni només, sinó
només.
|
Adversatives
(indiquen contrast, exclusió, oposició)
|
Però, això no obstant, no obstant això,
Tanmateix, nogensmenys, sinó (que),
Altrament, en canvi, amb tot, tot i això,
així i tot, encara que, per això, més, aviat, ara (bé), malgrat això, per
contra
(Li agrada però ho dissimula)
|
Cal no confondre entre sinó (conj.
adversativa) i si no (conj. condicional + adv. de negació)
|
Continuatives
(indiquen continuïtat, successió)
|
Doncs, a més, d´atra banda, encara,
També, a més a més, així mateix,
fins i tot, i tot
(Doncs, com et deia...)
|
*Ademés és un castellanisme. En catallà hem de dir a
més, a més a més...
|
Explicatives
(significats que s’aclareixen, equivalen o es
complementen)
|
O, és a dir, o sigui, això és
(Està incomplet, o sigui, no acabat)
|
Hem d´evitar el castellanisme *és dir.
|
Il·latives
(indiquen una conseqüència o un deducció de l’anterior
oració)
|
Doncs, per tant, en conseqüència, així,
així és que, de manera que
(Fa sol, doncs sortirem a passeig)
|
Cal evitar doncs amb sentit causal: *No porto el cotxe, doncs el tinc al taller.
En aquests casos cal dir No porto el
cotxe perquè el tinc al taller.
|
Oracions juxtaposades
Les proposicions
unides per signes de puntuació que presenten una relació semàntica i prosòdica
i són sintàcticament independents s´anomenen oracions juxtaposades.
La juxtaposició es
caracteritza, per tant, pel fet de prescindir de nexes relacionants (o
conjuncions) i enllaçar dues o més oracions mitjançant signes de puntuació:
coma, punt i coma, dos punts...
Per altra banda,
malgrat la manca de conjuncions d´enllaç, les proposicions juxtaposades poden presentar diversos
sentits i afectar tant les oracions coordinades com les subordinades; per
exemple:
Amb valor de coordinació:
copulatives Ha
llegit la carta; es passa el día plorant.
disjuntives S'enfadarà,
es posarà a riure.
adversatives La sessió
és tensa; la gent no està nerviosa.
il·latives El
tren arriba; sortim a l'andana.
(causals) No
puc explicar-li-ho; no hi vaig assistir.
Amb valor de subordinació
substantiva Siguí
aquí o siguí a fora, tant és.
adjectiva Va
venir un altre fuster; va saber arreglar l’armari.
locativa Va
al camp d'esports; fa atletisme.
temporal Plovia
molt; nosaltres érem al carrer.
concessiva No ha
plogut gens; be caldrà sembrar.
consecutiva Està
segur dels fets; no cedirà.
causal Podem sortir; ha sortit el sol.
condicional Repeteix-m'ho;
estaré més segur.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina