dilluns, 29 d’abril de 2013

Comentari de l"L'encís que fuig", de Maria Antonia Salvà


Comentari de “L’encís que fuig”, de Maria Antònia Salvà

Maria Antònia Salvà és una poetessa catalana mallorquina que va néixer a Palma el 1869 i que va morir a Llucmajor el 1958. Tot i ser poc coneguda, actualment és reconeguda per la majoria dels crítics com la primera dona important de la història de la poesia catalana, i en ella podem reconèixer la peculiaritat de la mirada femenina sobre l’entorn natural, l’observació de les petites coses, l’atenció al seu sentit simbòlic.
El seu primer llibre, que es va publicar amb el senzill títol de Poesies el 1910,  de seguida va rebre elogis de dos dels escriptors més importants en aquella època: Carles Riba i Josep Carner. El segon va prologar el seu segon llibre, Espigues en flor i es va convertir en un dels seus millors amics i reconeixedors de la seva obra. Tots dos, Riba i Carner, s’inscriuen dins del corrent literari del Noucentisme i això es deixa sentir en la poesia de Salvà, que alhora recull l’essència de l’escola mallorquina de Joan Alcover i Costa i Llobera. En general, podríem afirmar que de tots aquests poetes en recull la serenitat en l’exposició de les idees, el gust per l’ordre i l’harmonia clàssics, així com la regularitat en la mètrica. També, però, trobem en aquesta poesia rastres de l’admiració de Salvà per la poesia de Verdaguer en la descripció d’un univers natural romàntic, vaporós, més suggerit que no pas descrit amb precisió, que ens recorda alguns passatges de Canigó.
       L’argument del poema és simple: des del començament la poetessa sent la natura i n’elogia alguns aspectes suggestius, vagues, sense concretar gaire. En la primera estrofa tria la “boira”, el “flaire”, la “molsa” i altres elements fràgils, efímers, amb els quals s’identifica emocionalment. És un to nostàlgic, romàntic, però això no significa que la naturalesa es percebi de manera negativa, sinó que, com diu al vers 6, ja a la segona estrofa, deixa una essència i un record agradable. És en aquesta mateixa segona estrofa on trobem la paraula “Bellesa” en majúscula, que vol encarnar tot el que se’ns ha dit abans de positiu en relació al paisatge natural. També es pot observar com la natura es desplega en tots els sentits: oïda (“cançó”), vista (“signe de neu”), olfacte (“flaire”), és a dir, que abasta la persona de manera completa. En la segona estrofa Salvà incideix en aquesta percepció de la bellesa de la naturalesa com quelcom que es frueix però que passa i no queda, com quelcom que s’ha de gaudir quan es té perquè de seguida desapareix, en una cita clara al tòpic clàssic del tempus fugit: sent un “plaer d’exquisida recança” perquè l’ha “sentida quan passa pel món”. És a dir, la satisfacció restarà en la vida d’una persona que l’ha sentida passar, mentre que aquella que no la sap sentir, que no sap “llegir” la bellesa del seu entorn, no s’adonarà del neguit de sentir-la marxar perquè no l’haurà sentida arribar.
              Aquest és també el sentit de les apòstrofes de la darrera estrofa, repetides al principi dels versos 17 i 18: un crit de plaer en veu alta per la gràcia d’haver apercebut la bellesa del món, que es resumeix en el dos darrers versos amb la represa de dos elements que ens han aparegut al principi de la poesia: la “boira” i el “fontana”, novament dos elements efímers, variables, canviants, i per això mateix plens de bellesa.


Albert Vilanova, abril de 2013

divendres, 5 d’abril de 2013

Comentari d'una poesia o d'una canço a 1r de Batxillerat


Fase 1: abans de l’exposició

a) Tria una cançó que t’agradi (o un poema de l’antologia obligatòria, preferiblement a partir de la Renaixença). Deixa’t portar per la teva primera impressió, pel teu gust personal

b) Escriu el text en un full, a la teva llibreta, o fes-ne una fotocòpia per treballar-lo millor a casa. Numera els versos del poema o cançó. Llegeix atentament el text més d’una vegada i busca al diccionari les paraules de les quals desconeixes el significat. Fes-ne un recull per incloure-les al final del teu treball escrit.

c) Comença a prendre notes a la llibreta sobre les qüestions següents:
-    Forma: analitza el tipus de vers, la classe de rima i el model d’estrofa i composició. Localitza també en el text les figures retòriques més importants o significatives que ha fet servir l’autor i esbrina’n el significat en relació amb el que has explicat en l’apartat anterior. Comenta, si cal, el tipus de llenguatge utilitzat.
-    Context: significat del text dins la producció de l’autor o autora, en relació a la seva època històrica i a l’evolució del seu estil. Dades importants de l’autor que es relacionin amb el text. Informa’t en manuals, enciclopèdies i pàgines web sobre l’autor i el moviment estètic, el gènere i el contingut de l’obra que es comenta. Tria el que t’interessi i pren-ne nota, tenint en compte que a internet no tota la informació és gaire fiable. Per al comentari d’un poema, pots fer servir la llista d’enllaços que trobaràs aquí:
-    Tema, argument, estructura: què explica aquest poema, quin és el seu contingut? Com està repartida la informació al llarg del poema. Redacta breument l’argument del poema, és a dir, la redacció ordenada de tot allò que hi passa, d’allò que s’hi diu o que s’hi descriu des del primer vers fins a l’últim. Fixa’t en l’estructura de la informació en el text. Finalment, resumeix aquest argument en una sola idea: el tema. Redacta’l de manera clara i breu, en una o dues línies. Et poden ser d’ajuda els mots i les frases clau que hi hagi al text, així com el títol del poema.

d) Escriu un esquema de no més d’una pàgina per a fer servir el dia de l’exposició. Ha de ser un esquema molt ben fet, perquè quan exposis el comentari no podràs llegir cap resum sinó hauràs de demostrar que saps de què parles i només tindràs aquest esquema al davant. 

e) Prepara’t a casa la lectura en veu alta del teu poema o cançó.


Fase 2: el dia de l’exposició

d) Lliura una còpia del teu esquema al professor i queda-te’n tu una altra.

e) Situa’t dret/a mirant els teus companys i presenta’t. Digues el títol, l’autor i la data d’escriptura del poema. Recita el poema de la millor manera possible, amb pronunciació i entonació adequades. Recorda que no t’has d’aturar al final de cada vers si no hi ha pausa.

f) Comenta el poema o cançó seguint el que es diu a l’apartat c).

g) Fes una breu conclusió final recollint els aspectes que consideris més interessants de la teva exposició.

h) Respon a les preguntes que et facin els teus companys o companyes i el professor. Pren notes de la informació que et pugui servir per millorar el teu comentari escrit.


Fase 3: després de l’exposició

i) Fes a casa la redacció final del comentari de text que has exposat. Per fer-ho, segueix aquest esquema:
-Dades personals i poema o cançó triada: nom complet de l’alumne, curs, data, títol del poema i autor
-Comentari de la cançó o poema
-Conclusió
-Bibliografia utilitzada (llibres, enllaços d’internet, etc.)

j) Lliura una còpia escrita del teu comentari durant els dies següents a l’exposició exposició i envia’l també a l’adreça catalagalileogalilei@gmail.com, indicant el teu nom complet i curs.