dimarts, 29 de març de 2016

Apunts de literatura catalana: La narració costumista i realista

DEL QUATRE DE COSTUMS A LA NOVEL·LA REALISTA-NATURALISTA

El quadre de costums
·         Intenció: recrear de forma literària allò que pot desaparèixer i que forma part 
de la manera de ser d’una col·lectivitat (connexió amb el Romanticisme).
·         Aproximació a la realitat d’un temps, valor documental.
·         Prosa publicada a la premsa.
·    Dues modalitats:
o   Costumisme urbà: descobriment i incorporació de la realitat contemporània, 
intenció crítica .
o   Costumisme rural: visió nostàlgica, idíl·lica, conservadora, de la vida al camp.
·         Costumisme català: sovint es barregen les dues modalitats perquè té un to subjectiu.

·         Robert Robert (1830-1873):
o   Polític d’idees liberals i republicanes.
o   Espai urbà.
o   Enfocament nostàlgic .
o   Intenció crítica de denúncia dels comportaments arbitraris o deshonestos.
o   Perspectiva irònica, humorística o satírica.
·         Emili Vilanova (1840-1905):
o   El millor escriptor d’articles i quadres de costums.
o   Retrat de molts tipus humans populars característics de finals del XIX.
o   Gran observador, visió nostàlgica, poètica, humorística, amb tocs de crítica social.
o   Riquesa lingüística.

La novel·la romàntica
·         Tres tipologies:
o   El drama amorós:
§  Goethe, Werther (1774): el suïcidi per la impossibilitat de l’amor
o   La novel·la històrica:
§  L’escocès Walter Scott (Ivanhoe, 1819)
§  L’anglesa Charlotte Brontë (Jane Eyre, 1847)
§  Els francesos Victor Hugo (Nostra Senyora de París, 1831) i
 Alexandre Dumas pare (Els tres mosqueters, 1844).
§  Ambients medievals, temps antics...
o   La novel·la de fulletó:
§  Alexandre Dumas fill (La dama de les camèlies, 1848) i Eugène Sue.
§  Molt popular, publicada per capítols.
§  Sentimentalisme i dramatisme de la vida i les relacions amoroses dels personatges.
·          A Catalunya es tradueix ràpidament al castellà.

Charlotte Brönte
Alexandre Dumas, pare
Victor Hugo

Situació de la novel·la en llengua catalana
·         Antoni de Bofarull (1821-1892), L’orfeneta de Menargues (1862):
o   La primera novel·la històrica en català.
o   Ingredients de novel·la històrica i de fulletó.
o   Apareix en un moment molt difícil, sense suport editorial ni una llengua literària fixada.
·         Martí Genís i Aguilar (1847-1932), Julita (1869):
o   Amic i company de Verdaguer.
o   Romanticisme idealista, visió subjectiva del paisatge, aparició del somni, 
amor espiritualitzat.

La novel·la realista i naturalista

·         El realisme:
o   Stendhal (1783-1842) diu que la novel·la ha de reflectir fidelment la realitat.
o   Flaubert, Madame Bovary (1857):
§  Món contemporani.
§  Tema recurrent: l’adulteri d’una dona burgesa.
§  Els personatges estan influïts pel medi i la situació històrica i social.
§  Protagonisme a la burgesia i la classe mitjana.
§  Objectivitat narrativa: narrador impassible, no moralitzant.
§  Domini absolut del llenguatge.
§  Crítica a la burgesia establerta i dominant.
o   Émile Zola, Germinal (1885):
§  Novel·la naturalista.
§  Segueix el mètode científic i el positivisme determinista (l’ésser humà 
està condicionat per la influència del medi ambient i l’herència biològica):
§  Protagonisme a les classes treballadores.
§  Denúncia de la situació laboral penosa dels treballadors de les mines.



NARCÍS OLLER

Un narrador en sintonia amb el seu temps

·         Narcís Oller (1846-1930) és el novel·lista català més destacat del segle XIX, educat 
en un ambient culte i il·lustrat.
·         Estudia Dret a Barcelona i alterna l’exercici de la carrera amb la dedicació a la narrativa.
·         Escriu en català a partir de 1877, aconsellat pels crítics Yxart i Sardà, introductors 
del naturalisme.
·         Té una tendència romàntica que es desvia de l’objectivitat cap al sentimentalisme 
i el moralisme.

Un projecte narratiu ambiciós

·         Aconsegueix premis de prosa als Jocs Florals (que aleshores ja no eren només de poesia) 
de 1879 i 1880.
·         La papallona (1882):
o   Gran èxit, traducció al francès amb pròleg de Zola.
o   Barreja d’elements costumistes i naturalistes, amb tractament moralitzant.


L’Escanyapobres

·         L’Escanyapobres (1884):
o   Una de les seves millors obres, de gran qualitat literària.
o   Desenvolupa el tema de la passió pels diners, que condueix el protagonista 
a una mort tràgica.
o   Retrata l’impacte de la industrialització en el camp català.
o   Objectivitat realista.

Vilaniu i La febre d’or

·         Totes dues narren les tensions socials i històriques en un àmbit provincià.
·         La febre d’or (1890-1892):
o   La novel·la més ambiciosa i extensa d’Oller.
o   Tema: l’enriquiment d’una família humil, gràcies a la febre borsària; 
l’ascens de la menestralia a la burgesia.
o   L’època de la febre d’or és de 1880 1 1882.
o   Afany documental, retrat precís de la societat burgesa.


 La bogeria

·         La bogeria (1899):
o   Intent d’aplicar els postulats naturalistes, estudi psicològic de la demència.
o   Originalitat: narrador-testimoni.
o   Fatalisme derivat del determinisme científic.

Pilar Prim

·         Pilar Prim (1906):
o   Novel·la psicològica amb tècniques modernistes.
o   Narra les dificultats d’una viuda a l’hora de refer la vida sentimental a causa 
dels prejudicis morals i socials.
o   Molt bones descripcions, properes al modernisme.



Els contes

·         Provatures de cara a les novel·les.





Apunts de literatura catalana: La poesia de la Renaixença


LA POESIA CATALANA ENTRE EL ROMANTICISME I LA RENAIXENÇA

La Pàtria, de Bonaventura Carles Aribau
·         Bonaventura Carles Aribau (1798-1862):
o   Escriptor, economista i polític liberal il·lustrat.
o   Fundador i redactor de El Europeo, plataforma romàntica.
o   Publica “La Pàtria” a El Vapor el 1833.
Edició de L'Oda a la Pàtria del 1880
 ·         “La Pàtria”:
o   Text fonamental de la Renaixença, manifest poètic: recull les inquietuds
 i projectes de la societat catalana del segle XIX.
o   Té un estil propi i una certa dignitat lingüística, sense gaires castellanismes.
o   Forma elegant i solemne: 6 octaves o cobles d’art major (ABBA ACCA) 
amb 8 versos alexandrins.
o   To reivindicatiu:
§  Sentiment d’enyorança de la terra natal, del seu paisatge, tria de la muntanya 
com a símbol de la pàtria.
§  Identificació de la llengua amb la pàtria: vol recuperar la llengua pròpia 
de qualitat, que és la de la poesia medieval.
§  Exaltació del passat.
o   Actitud íntima i sincera, romàntica


De la nostàlgia de la pàtria i de la llengua a l’activisme literari
·         Joaquim Rubió i Ors (1818-1899):
o   Activista de la llengua i de la poesia.
o   Lo Gaiter del Llobregat (1841):
§  Títol de la seva obra poètica i també pseudònim
§  Voluntat d’acció a favor de la Renaixença: necessitat d’una literatura pròpia
·         Antoni de Bofarull (1821-1892):
o   Autor d’obres d’història, gramàtica i teatre.
o   Amb d’altres intel·lectuals, aconsegueix restablir els Jocs Florals.
o   Los Trobadors Nous (1858): antologia de poetes del moment, de to entusiasta i folklòric.
o   L’orfeneta de Menargues (1862): la primera novel·la històrica en català.
·         Víctor Balaguer (1824-1901):
o   Polític liberal, periodista, dramaturg i escriptor romàntic.
o   Impulsor, amb Bofarull, dels Jocs Florals.
o   Los Trobadors Moderns (1859): antologia poètica; reivindicació del català.
·         Manuel Milà i Fontanals (1818-1884) i Marià Aguiló (1825-1897): 
          Important tasca de recollida, catalogació i estudi de la poesia popular




JACINT VERDAGUER I LA CONSOLIDACIÓ POÈTICA DE LA RENAIXENÇA

La formació d’un poeta de la Renaixença

·         (Folgueroles, 1845 - Vallvidrera, 1902) Fill d’una família humil de la plana de Vic.
·         Ingressa de jove al seminari per cursar-hi la carrera eclesiàstica 
→ Aprèn els models literaris cultes.
·         Aviat comença a escriure poemes: Milà i Fontanals i Marià Aguiló 
li reconeixen la riquesa lingüística
·         Recull el llegat lingüístic tant de la tradició oral com literària.
·         Als vint anys participa per primera vegada als Jocs Florals de Barcelona.

  
Poeta i sacerdot. El poeta reconegut i admirat: l’èxit literari i social

·         1870: és ordenat sacerdot i destinat a una parròquia rural. Al cap d’uns anys contreu 
una anèmia i els metges li recomanen l’aire del mar. De 1874 a 1876, Verdaguer és capellà 
de vaixells transatlàntics.
·         1876: enllesteix el poema L’Atlàntida, premiat als Jocs Florals de 1877. 
Inici de la seva popularitat i del seu prestigi com a poeta.
·         L’Atlàntida:
o   Poema èpic de joventut sobre el mite del famós continent desaparegut
o   Vers llarg alexandrí: to narratiu + elements lírics
o   Contrast entre el món meravellós del passat i la realitat desolada del present
o   Llengua sòlida, de gran qualitat, tot i que massa retòrica i artificiosa
·         A partir d’aquest moment, exerceix com a capellà privat de la família 
dels marquesos de Comillas, a Barcelona, que li fan de mecenes.
·         Escriu d’altres tipus de text:
o   Viatja molt i escriu les seves impressions en textos en prosa.
o   Poesies religioses, propagandístiques del dogma cristià.
o   Poesia lírica o mística, sobre temes de la Bíblia i de vides de sants.


Canigó (1886)

·         Poema èpic que fa una interpretació cristiana dels orígens nacionals de Catalunya 
en l’època medieval.
·         Dotze cants i un epíleg elegíac (Els dos campanars).


·         Obra mestra:
o   Obra entenedora, diversa i madura, de gran qualitat literària, amb una llengua molt rica.
o   Obra molt extensa i complexa, de plantejament al·legòric: 
la victòria de la religió cristiana sobre el món fantàstic i encisador de les fades.
o   Argument: el jove Gentil, seduït per la fada Flordeneu, abandona 
els seus deures militars; posteriorment, el seu oncle Guifré, derrotat en la batalla, 
l’estimba en un accés d’ira; penedit, Guifré promet construir un monestir 
com a expiació del seu pecat.

o   Temes:
§  Patriòtic: els soldats catalans lluiten per deslliurar la pàtria dels sarraïns.
§  Llegendari: les fades del Canigó.
§  Amorós: Gentil i Flordeneu són protagonistes d’un idil·li màgic.
§  Paisatgístic: descripcions del Pirineu.
§  Religiós: els religiosos fan fora les fades paganes.
o   Incorpora molts ingredients diversos, té gran varietat de registres:
§  Ritme narratiu de la cançó de gesta i el romanç.
§  Encant musical de la cançó popular.
§  Moments teatralitzats.
§  Solemnitat de l’oda i l’elegia.

Crisi i enfrontament amb la societat

·         El 1888 publica dos llibres significatius:
o   Pàtria: poesia sobre la història i el paisatge català, convertit en mite.
o   Dietari d’un pelegrí a Terra Santa: Prosa poètica i periodística alhora.
·         Experimenta una voluntat de purificació → Radicalitza les seves activitats com a sacerdot, 
exercint la caritat i practicant exorcismes:
o   Té problemes amb el marquès de Comillas i les autoritats eclesiàstiques
o   És expulsat de Barcelona i confinat en un santuari, però es revolta i torna a la ciutat.
o   És suspès a divinis, és a dir, se li prohibeix d’exercir com a capellà.
o   Escriu En defensa pròpia (1895-7) i Flors del calvari (1895), on es defensa dels atacs 
i rep mostra el seu drama personal, respectivament.

El ressò de Verdaguer entre els modernistes

·         En els darrers temps s’aproxima al Modernisme en els poemes en prosa.

·         Mor el 1902 i aplega molta gent en el seu enterrament.