DEL QUATRE DE COSTUMS A
LA NOVEL·LA REALISTA-NATURALISTA
El quadre de costums
·
Intenció:
recrear de forma literària allò que pot desaparèixer i que forma part
de la
manera de ser d’una col·lectivitat (connexió amb el Romanticisme).
·
Aproximació
a la realitat d’un temps, valor documental.
·
Prosa
publicada a la premsa.
· Dues modalitats:
o
Costumisme
urbà: descobriment i incorporació de la realitat contemporània,
intenció
crítica .
o
Costumisme
rural: visió nostàlgica, idíl·lica, conservadora, de la vida al camp.
·
Costumisme
català: sovint es barregen les dues modalitats perquè té un to subjectiu.
·
Robert
Robert (1830-1873):
o
Polític
d’idees liberals i republicanes.
o
Espai
urbà.
o
Enfocament
nostàlgic .
o
Intenció
crítica de denúncia dels comportaments arbitraris o deshonestos.
o
Perspectiva
irònica, humorística o satírica.
·
Emili
Vilanova (1840-1905):
o
El
millor escriptor d’articles i quadres de costums.
o
Retrat
de molts tipus humans populars característics de finals del XIX.
o
Gran
observador, visió nostàlgica, poètica, humorística, amb tocs de crítica social.
o
Riquesa
lingüística.
La novel·la romàntica
·
Tres
tipologies:
o
El
drama amorós:
§ Goethe, Werther (1774): el suïcidi per la impossibilitat de l’amor
o
La
novel·la històrica:
§ L’escocès Walter Scott (Ivanhoe, 1819)
§ L’anglesa Charlotte Brontë (Jane Eyre, 1847)
§ Els francesos Victor Hugo (Nostra Senyora de París, 1831) i
Alexandre Dumas pare (Els tres mosqueters, 1844).
Alexandre Dumas pare (Els tres mosqueters, 1844).
§ Ambients medievals, temps antics...
o
La
novel·la de fulletó:
§ Alexandre Dumas fill (La dama de les camèlies, 1848) i Eugène
Sue.
§ Molt popular, publicada per capítols.
§ Sentimentalisme i dramatisme de la
vida i les relacions amoroses dels personatges.
·
A Catalunya es tradueix ràpidament al
castellà.
Charlotte Brönte |
Alexandre Dumas, pare |
Victor Hugo |
Situació de la novel·la
en llengua catalana
·
Antoni
de Bofarull (1821-1892), L’orfeneta de
Menargues (1862):
o
La
primera novel·la històrica en català.
o
Ingredients
de novel·la històrica i de fulletó.
o
Apareix
en un moment molt difícil, sense suport editorial ni una llengua literària
fixada.
·
Martí
Genís i Aguilar (1847-1932), Julita (1869):
o
Amic
i company de Verdaguer.
o
Romanticisme
idealista, visió subjectiva del paisatge, aparició del somni,
amor espiritualitzat.
amor espiritualitzat.
La novel·la realista i
naturalista
·
El
realisme:
o
Stendhal
(1783-1842) diu que la novel·la ha de reflectir fidelment la realitat.
o
Flaubert,
Madame Bovary (1857):
§ Món contemporani.
§ Tema recurrent: l’adulteri d’una dona
burgesa.
§ Els personatges estan influïts pel
medi i la situació històrica i social.
§ Protagonisme a la burgesia i la
classe mitjana.
§
Objectivitat
narrativa: narrador impassible, no moralitzant.
§ Domini absolut del llenguatge.
§ Crítica a la burgesia establerta i
dominant.
o
Émile
Zola, Germinal (1885):
§ Novel·la naturalista.
§ Segueix el mètode científic i el
positivisme determinista (l’ésser humà
està condicionat per la influència del medi ambient i l’herència biològica):
està condicionat per la influència del medi ambient i l’herència biològica):
§ Protagonisme a les classes
treballadores.
§ Denúncia de la situació laboral
penosa dels treballadors de les mines.
NARCÍS OLLER
Un narrador en sintonia
amb el seu temps
·
Narcís
Oller (1846-1930) és el novel·lista català més destacat del segle XIX, educat
en un ambient culte i il·lustrat.
en un ambient culte i il·lustrat.
·
Estudia
Dret a Barcelona i alterna l’exercici de la carrera amb la dedicació a la
narrativa.
·
Escriu
en català a partir de 1877, aconsellat pels crítics Yxart i Sardà, introductors
del naturalisme.
del naturalisme.
·
Té
una tendència romàntica que es desvia de l’objectivitat cap al sentimentalisme
i el moralisme.
i el moralisme.
Un projecte narratiu
ambiciós
·
Aconsegueix
premis de prosa als Jocs Florals (que aleshores ja no eren només de poesia)
de 1879 i 1880.
de 1879 i 1880.
·
La papallona (1882):
o
Gran
èxit, traducció al francès amb pròleg de Zola.
o
Barreja
d’elements costumistes i naturalistes, amb tractament moralitzant.
L’Escanyapobres
·
L’Escanyapobres (1884):
o
Una
de les seves millors obres, de gran qualitat literària.
o
Desenvolupa
el tema de la passió pels diners, que condueix el protagonista
a una mort tràgica.
a una mort tràgica.
o
Retrata
l’impacte de la industrialització en el camp català.
o
Objectivitat
realista.
Vilaniu i La febre d’or
·
Totes
dues narren les tensions socials i històriques en un àmbit provincià.
·
La febre d’or (1890-1892):
o
La
novel·la més ambiciosa i extensa d’Oller.
o
Tema:
l’enriquiment d’una família humil, gràcies a la febre borsària;
l’ascens de la menestralia a la burgesia.
l’ascens de la menestralia a la burgesia.
o
L’època
de la febre d’or és de 1880 1 1882.
o
Afany
documental, retrat precís de la societat burgesa.
·
La bogeria (1899):
o
Intent
d’aplicar els postulats naturalistes, estudi psicològic de la demència.
o
Originalitat:
narrador-testimoni.
o
Fatalisme
derivat del determinisme científic.
Pilar Prim
·
Pilar Prim (1906):
o
Novel·la
psicològica amb tècniques modernistes.
o
Narra
les dificultats d’una viuda a l’hora de refer la vida sentimental a causa
dels prejudicis morals i socials.
dels prejudicis morals i socials.
o
Molt
bones descripcions, properes al modernisme.
Els contes
·
Provatures
de cara a les novel·les.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada