LA POESIA CATALANA
ENTRE EL ROMANTICISME I LA RENAIXENÇA
La Pàtria, de
Bonaventura Carles Aribau
·
Bonaventura
Carles Aribau (1798-1862):
o
Escriptor,
economista i polític liberal il·lustrat.
o
Fundador
i redactor de El Europeo, plataforma
romàntica.
o
Publica
“La Pàtria” a El Vapor el 1833.
 |
| Edició de L'Oda a la Pàtria del 1880 |
o
Text
fonamental de la Renaixença, manifest poètic: recull les inquietuds
i projectes
de la societat catalana del segle XIX.
o
Té
un estil propi i una certa dignitat lingüística, sense gaires castellanismes.
o
Forma
elegant i solemne: 6 octaves o cobles d’art major (ABBA ACCA)
amb 8 versos
alexandrins.
o
To
reivindicatiu:
§ Sentiment d’enyorança de la terra
natal, del seu paisatge, tria de la muntanya
com a símbol de la pàtria.
§
Identificació de la
llengua amb la pàtria: vol recuperar la llengua pròpia
de qualitat, que és la
de la poesia medieval.
§ Exaltació del passat.
o
Actitud
íntima i sincera, romàntica
De la nostàlgia de la
pàtria i de la llengua a l’activisme literari
·
Joaquim
Rubió i Ors (1818-1899):
o
Activista
de la llengua i de la poesia.
o
Lo Gaiter del Llobregat (1841):
§ Títol de la seva obra poètica i també
pseudònim
§ Voluntat d’acció a favor de la Renaixença:
necessitat d’una literatura pròpia
·
Antoni
de Bofarull (1821-1892):
o
Autor
d’obres d’història, gramàtica i teatre.
o
Amb
d’altres intel·lectuals, aconsegueix restablir els Jocs Florals.
o
Los Trobadors Nous (1858): antologia de poetes del
moment, de to entusiasta i folklòric.
o
L’orfeneta de Menargues (1862): la primera novel·la històrica
en català.
·
Víctor
Balaguer (1824-1901):
o
Polític
liberal, periodista, dramaturg i escriptor romàntic.
o
Impulsor,
amb Bofarull, dels Jocs Florals.
o
Los Trobadors Moderns (1859): antologia poètica;
reivindicació del català.
·
Manuel
Milà i Fontanals (1818-1884) i Marià Aguiló (1825-1897):
Important tasca de
recollida, catalogació i estudi de la poesia popular
JACINT VERDAGUER I LA
CONSOLIDACIÓ POÈTICA DE LA RENAIXENÇA
La formació d’un poeta
de la Renaixença
·
(Folgueroles,
1845 - Vallvidrera, 1902) Fill d’una família humil de la plana de Vic.
·
Ingressa
de jove al seminari per cursar-hi la carrera eclesiàstica
→ Aprèn els models
literaris cultes.
·
Aviat
comença a escriure poemes: Milà i Fontanals i Marià Aguiló
li reconeixen la
riquesa lingüística
·
Recull
el llegat lingüístic tant de la tradició oral com literària.
·
Als
vint anys participa per primera vegada als Jocs Florals de Barcelona.
Poeta i sacerdot. El
poeta reconegut i admirat: l’èxit literari i social
·
1870:
és ordenat sacerdot i destinat a una parròquia rural. Al cap d’uns anys contreu
una anèmia i els metges li recomanen l’aire del mar. De 1874 a 1876, Verdaguer
és capellà
de vaixells transatlàntics.
·
1876:
enllesteix el poema L’Atlàntida,
premiat als Jocs Florals de 1877.
Inici de la seva popularitat i del seu
prestigi com a poeta.
·
L’Atlàntida:
o
Poema
èpic de joventut sobre el mite del famós continent desaparegut
o
Vers
llarg alexandrí: to narratiu + elements lírics
o
Contrast
entre el món meravellós del passat i la realitat desolada del present
o
Llengua
sòlida, de gran qualitat, tot i que massa retòrica i artificiosa
·
A
partir d’aquest moment, exerceix com a capellà privat de la família
dels marquesos
de Comillas, a Barcelona, que li fan de mecenes.
·
Escriu
d’altres tipus de text:
o
Viatja
molt i escriu les seves impressions en textos en prosa.
o
Poesies
religioses, propagandístiques del dogma cristià.
o
Poesia
lírica o mística, sobre temes de la Bíblia i de vides de sants.
Canigó (1886)
·
Poema
èpic que fa una interpretació cristiana dels orígens nacionals de Catalunya
en
l’època medieval.
·
Dotze
cants i un epíleg elegíac (Els dos campanars).
·
Obra
mestra:
o
Obra
entenedora, diversa i madura, de gran qualitat literària, amb una llengua molt
rica.
o
Obra
molt extensa i complexa, de plantejament al·legòric:
la victòria de la religió
cristiana sobre el món fantàstic i encisador de les fades.
o
Argument:
el jove Gentil, seduït per la fada Flordeneu, abandona
els
seus deures militars; posteriorment, el seu oncle Guifré, derrotat en la
batalla,
l’estimba en un accés d’ira; penedit, Guifré promet construir un
monestir
com a expiació del seu pecat.
o
Temes:
§ Patriòtic: els soldats catalans
lluiten per deslliurar la pàtria dels sarraïns.
§ Llegendari: les fades del Canigó.
§ Amorós: Gentil i Flordeneu són
protagonistes d’un idil·li màgic.
§ Paisatgístic: descripcions del
Pirineu.
§ Religiós: els religiosos fan fora les
fades paganes.
o
Incorpora
molts ingredients diversos, té gran varietat de registres:
§ Ritme narratiu de la cançó de gesta i
el romanç.
§ Encant musical de la cançó popular.
§ Moments teatralitzats.
§ Solemnitat de l’oda i l’elegia.
Crisi i enfrontament
amb la societat
·
El
1888 publica dos llibres significatius:
o
Pàtria: poesia sobre la història i el
paisatge català, convertit en mite.
o
Dietari d’un pelegrí a Terra Santa: Prosa poètica i periodística
alhora.
·
Experimenta
una voluntat de purificació → Radicalitza les seves activitats com a sacerdot,
exercint la caritat i practicant exorcismes:
o
Té
problemes amb el marquès de Comillas i les autoritats eclesiàstiques
o
És
expulsat de Barcelona i confinat en un santuari, però es revolta i torna a la
ciutat.
o
És suspès a divinis,
és a dir, se li prohibeix d’exercir com a capellà.
o
Escriu
En defensa pròpia (1895-7) i Flors del calvari (1895), on es defensa
dels atacs
i rep mostra el seu drama personal, respectivament.
El ressò de Verdaguer
entre els modernistes
·
En
els darrers temps s’aproxima al Modernisme en els poemes en prosa.
·
Mor
el 1902 i aplega molta gent en el seu enterrament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada