Fonètica
|
Activitats
1 Transcriu
les lletres en negreta: veí, veïna, veïnat, rei, hiena, ahir, dia, dies, diada.
veí:
veïna:
veïnat
rei:
hiena:
ahir:
dia:
dies:
diada:
2 Digues si els casos en negreta són diftong o hiat: dies, motiu, deure, raïm, peu, peüc, déu, deïcidi, eina, veïnat, beina, veïna, veïnatge, evacuació,
evacuïs.
3 Divideix les
paraules quota i cuota en síl·labes i comenta els diftongs o hiats que hi trobis.
4 Transcriu
les vocals aquests formes verbals: deia,
deies, deu, deuen, devíem, devíeu.
5 Transcriu
les lletres en negreta:
En
tinc una.
Tinc
una amiga.
Una
idea.
Tinc
una idea.
Tinc
una... idea.
Té,
un llibre!
Ella
té un llibre.
La
Mercè agafa un llibre.
La
Mercè ara llegeix un llibre.
6 Transcriu
les vocals consecutives marcades en negreta en aquest text:
Bellesa no
sempre és seducció
Dijous, 31 de març del 2011
Quan jo anava al cine -perquè
fa molt de temps que no hi vaig, però això és un altre tema- vaig veure
la majoria de les pel·lícules que aleshores eren famoses. I,
naturalment, els actors i les actrius coneguts amb el nom d’«estrelles». És
curiós que la qualificació estrelles no s'hagi aplicat pràcticament mai
a les grans figures del teatre, de la literatura o de la pintura. Sofia Loren era una estrella, Picasso no ho era. Ni els Beatles van
rebre aquesta definició.
Naturalment,
vaig veure alguna pel·lícula protagonitzada per Elizabeth Taylor, que ha mort fa poc i de la qual s'ha parlat, i
encara es parla abundosament. Pàgines i pàgines a tots els diaris i
totes les revistes. I a tot arreu s'elogia la bellesa d'aquesta actriu.
La més bella, han dit. No ho discutiré pas, perquè la bellesa d'un home,
d'una dona, d'un nen, d'un paisatge, d'un edifici, d'un automòbil és opinable.
No existeix un criteri objectiu sobre la bellesa, encara que és
cert que s'han difós uns cànons, unes normes, que permeten que tothom estigui
d'acord que una rosa és bella.
Elizabeth Taylor no era el meu model de bellesa.
Intento explicar-m'ho i la veritat és que no estic segur del
perquè. ¿Potser li trobava un punt de fredor? No he sabut, ara, si escriure
fredor o perfecció, que a vegades són la mateixa cosa. En qualsevol cas,
no tinc cap interès a passar per excèntric, i l'opinió general em mereix molt
respecte. Potser el que passa és que, per a mi, la bellesa no ha d'anar
forçosament vinculada a la seducció, que és una altra valoració personal. Hi ha
escultures que no són perfectes però que em sedueixen, i unes altres que
tenen totes les característiques de la perfecció que no em fan sentir
res.
7 Recorda la regla ortogràfica corresponent i classifica aquestes
paraules segons si l’article que les precedeix s’apostrofa o no s’apostrofa.
Escriu-les amb l’article corresponent: unitat,
himne, humà, interès, interessat, interessada, imatge, immoralitat, immensitat,
immens, ordre, orde, ordenació, univers, universitari, universitària.
8 Digues els 4 trets distintius dels sons que corresponen a les grafies en
negreta: pluja, fulla, molt, fins, que, sola, gota, carreró, tenir, tristor, vaig, motiu, així.
9 Transcriu
les lletres en negreta: tendra, cara, car, inflar, vinclar, vegada, gairebé, imperceptible, bullir, orgull, llavors, indefinit, diferent, atractiu, aleshores, quants, parlar-te’n, enlloc, aquest, coses, vulguis, entén, rancor, tornava, vegetal, sentir, amargor.
10 Fes el
mateix que a l’activitat anterior: fluix, platja, afluixar, taxímetre, guix, goig, metge, xocolata, Jordi.
11 Transcriu
les lletres “s” que estan en negreta: dos,
dos homes, dos amics, dos nois, dos
veïns, tres cases, tres dies, tres vegades, tres torres
12 Transcriu
les paraules en negreta tenint en compte el seu context:
Era un home callat. Vagarejava tot el dia per la
cala o les roques, armat d’un llarga vista de llautó. Al vespre, romania
assegut en un racó de la sala, prop del foc, i bevia rom i aigua.
Gairebé mai no responia quan li parlaven; sobtadament llançava
una mirada furiosa, bufava pels narius com a través d’un corn
d’alarma en dies de boira; de manera que tant nosaltres, els de
la casa, com els hostes, ens acostumàrem a deixar-lo estar. Cada dia, en
retornar de la passejada, demanava si pel camí havíem vist passar
mariners. De primer crèiem que ens feia aquella pregunta perquè potser
enyorava velles companyies; però més tard ens adonàrem que el
que volia era evitar-les. Quan algun mariner, de pas vers
Bristol —cosa que ocorria de tant en tant—, es detenia a la sala de l’Almirall
Benbow, el capità l’examinava ben bé des de darrere la cortina de
la porta, abans que l’home entrés, i després procurava callar com un mort.
Al capdavall, però, per a mi no existí cap secret; i és que un dia,
portant-me a part, em prometé una moneda de plata el dia primer de cada
mes, a condició que l’avisés immediatament si arribava a veure la
presència d’un mariner amb una cama de pal. Sovint, això no obstant,
quan arribava el primer de mes i jo li reclamava el meu salari, em responia
només amb un esbufec i mirades despectives. Tot amb tot, abans no era
passada una setmana, ja s’havia repensat, i em portava la moneda de
plata, tot renovant l’ordre «d’estar alerta amb el mariner de la cama de pal».
13 Digues el fenomen de contacte que es
produeix entre els dos mots en negreta:
El recordo encara com si fos ahir. Aparegué pesadament
al llindar d’entrada, i rere seu un carretó, carregat amb el seu
cofre mariner: un home gegantí, fort i bronzejat; la cua dels cabells,
embreada, li queia fins a l’esquena, sobre el tabard d’un blau brut.
Tenia les mans clivellades, plenes de cicatrius, amb les ungles irregulars
i negres. A la galta, el cop de sabre li havia deixat un xiribec
blanquinós, repugnant. Recordo que, tot mirant la cala, xiulava baixet;
i després es posà a entonar la vella cançó marinera que tan sovint li
havia de sentir:
- Quinze són que volen el cofre del mort, quinze són, oh, oh, i una
ampolla de rom!
La veu li ressonava tan ronca que semblava el cruixir gemegós
de les barres d’un cabrestant. Després trucà a la porta amb una mena de
perpal que duia. En aparèixer el meu pare, li demanà a crits un got de
rom. Begué a poc a poc, com ho fan els tastavins, assaborint el líquid amb
els llavis, sense deixar de mirar els penya-segats de la costa i la mostra
de la posada.
Robert Louis Stevenson, L’illa del
tresor (capítol 1)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada