diumenge, 25 de setembre del 2016

Activitats de 2n Batxillerat: Fonètica


Fonètica



Activitats



1 Transcriu les lletres en negreta: v, vna, vnat, rei, hiena, ahir, dia, dies, diada.

veí:
vna:
vnat
rei:
hiena:
ahir:
dia:
dies:
diada:


2 Digues si els casos en negreta són diftong o hiat: dies, motiu, deure, rm, peu, pc, déu, dcidi, eina, vnat, beina, vna, vnatge, evacuació, evacs.


3 Divideix les paraules quota i cuota en síl·labes i comenta els diftongs o hiats que hi trobis.


4 Transcriu les vocals aquests formes verbals: deia, deies, deu, deuen, devíem, devíeu.


5 Transcriu les lletres en negreta:

En tinc una.
Tinc una amiga.
Una idea.
Tinc una idea.
Tinc una... idea.
Té, un llibre!
Ella té un llibre.
La Mercè agafa un llibre.
La Mercè ara llegeix un llibre.


6 Transcriu les vocals consecutives marcades en negreta en aquest text:

Bellesa no sempre és seducció
Dijous, 31 de març del 2011
Josep Maria Espinàs Periodista i escriptor

Quan jo anava al cine -perquè fa molt de temps que no hi vaig, però això és un altre tema- vaig veure la majoria de les pel·lícules que aleshores eren famoses. I, naturalment, els actors i les actrius coneguts amb el nom d’«estrelles». És curiós que la qualificació estrelles no s'hagi aplicat pràcticament mai a les grans figures del teatre, de la literatura o de la pintura. Sofia Loren era una estrella, Picasso no ho era. Ni els Beatles van rebre aquesta definició.
            Naturalment, vaig veure alguna pel·lícula protagonitzada per Elizabeth Taylor, que ha mort fa poc i de la qual s'ha parlat, i encara es parla abundosament. Pàgines i pàgines a tots els diaris i totes les revistes. I a tot arreu s'elogia la bellesa d'aquesta actriu. La més bella, han dit. No ho discutiré pas, perquè la bellesa d'un home, d'una dona, d'un nen, d'un paisatge, d'un edifici, d'un automòbil és opinable. No existeix un criteri objectiu sobre la bellesa, encara que és cert que s'han difós uns cànons, unes normes, que permeten que tothom estigui d'acord que una rosa és bella.
            Elizabeth Taylor no era el meu model de bellesa. Intento explicar-m'ho i la veritat és que no estic segur del perquè. ¿Potser li trobava un punt de fredor? No he sabut, ara, si escriure fredor o perfecció, que a vegades són la mateixa cosa. En qualsevol cas, no tinc cap interès a passar per excèntric, i l'opinió general em mereix molt respecte. Potser el que passa és que, per a mi, la bellesa no ha d'anar forçosament vinculada a la seducció, que és una altra valoració personal. Hi ha escultures que no són perfectes però que em sedueixen, i unes altres que tenen totes les característiques de la perfecció que no em fan sentir res.


7 Recorda la regla ortogràfica corresponent i classifica aquestes paraules segons si l’article que les precedeix s’apostrofa o no s’apostrofa. Escriu-les amb l’article corresponent: unitat, himne, humà, interès, interessat, interessada, imatge, immoralitat, immensitat, immens, ordre, orde, ordenació, univers, universitari, universitària.


8 Digues els 4 trets distintius dels sons que corresponen a les grafies en negreta: pluja, fulla, molt, fins, que, sola, gota, carreró, tenir, tristor, vaig, motiu, així.


9 Transcriu les lletres en negreta: tendra, cara, car, inflar, vinclar, vegada, gairebé, imperceptible, bullir, orgull, llavors, indefinit, diferent, atractiu, aleshores, quants, parlar-te’n, enlloc, aquest, coses, vulguis, entén, rancor, tornava, vegetal, sentir, amargor.


10 Fes el mateix que a l’activitat anterior: fluix, platja, afluixar, taxímetre, guix, goig, metge, xocolata, Jordi.


11 Transcriu les lletres “s” que estan en negreta: dos, dos homes, dos amics, dos nois, dos veïns, tres cases, tres dies, tres vegades, tres torres


12 Transcriu les paraules en negreta tenint en compte el seu context:
Era un home callat. Vagarejava tot el dia per la cala o les roques, armat d’un llarga vista de llautó. Al vespre, romania assegut en un racó de la sala, prop del foc, i bevia rom i aigua. Gairebé mai no responia quan li parlaven; sobtadament llançava una mirada furiosa, bufava pels narius com a través d’un corn d’alarma en dies de boira; de manera que tant nosaltres, els de la casa, com els hostes, ens acostumàrem a deixar-lo estar. Cada dia, en retornar de la passejada, demanava si pel camí havíem vist passar mariners. De primer crèiem que ens feia aquella pregunta perquè potser enyorava velles companyies; però més tard ens adonàrem que el que volia era evitar-les. Quan algun mariner, de pas vers Bristol —cosa que ocorria de tant en tant—, es detenia a la sala de l’Almirall Benbow, el capità l’examinava ben bé des de darrere la cortina de la porta, abans que l’home entrés, i després procurava callar com un mort. Al capdavall, però, per a mi no existí cap secret; i és que un dia, portant-me a part, em prometé una moneda de plata el dia primer de cada mes, a condició que l’avisés immediatament si arribava a veure la presència d’un mariner amb una cama de pal. Sovint, això no obstant, quan arribava el primer de mes i jo li reclamava el meu salari, em responia només amb un esbufec i mirades despectives. Tot amb tot, abans no era passada una setmana, ja s’havia repensat, i em portava la moneda de plata, tot renovant l’ordre «d’estar alerta amb el mariner de la cama de pal».

13 Digues el fenomen de contacte que es produeix entre els dos mots en negreta:
El recordo encara com si fos ahir. Aparegué pesadament al llindar d’entrada, i rere seu un carretó, carregat amb el seu cofre mariner: un home gegantí, fort i bronzejat; la cua dels cabells, embreada, li queia fins a l’esquena, sobre el tabard d’un blau brut. Tenia les mans clivellades, plenes de cicatrius, amb les ungles irregulars i negres. A la galta, el cop de sabre li havia deixat un xiribec blanquinós, repugnant. Recordo que, tot mirant la cala, xiulava baixet; i després es posà a entonar la vella cançó marinera que tan sovint li havia de sentir:
- Quinze són que volen el cofre del mort, quinze són, oh, oh, i una ampolla de rom!
La veu li ressonava tan ronca que semblava el cruixir gemegós de les barres d’un cabrestant. Després trucà a la porta amb una mena de perpal que duia. En aparèixer el meu pare, li demanà a crits un got de rom. Begué a poc a poc, com ho fan els tastavins, assaborint el líquid amb els llavis, sense deixar de mirar els penya-segats de la costa i la mostra de la posada.
Robert Louis Stevenson, L’illa del tresor (capítol 1)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada