L’oració i les
seves parts
Els
complements del verb, La substitució pronominal
|
Activitats
1 Converteix
aquests titulars de premsa en oracions amb verbs en forma personal:
Misteriosos
objectes lluminosos en una zona del Brasil.
Jutjats
dotze joves acusats d’ultratge a la bandera.
Tres
admiradors de Lady Gaga, ofesos pel seu retard.
Cinc
narcotraficants, condemnats a 57 anys i a més de mil milions de multa.
Xipre,
eleccions legislatives sense sorpreses.
Turquia,
primer pas cap a la pacificació.
Aquest
estiu, sandàlies ecològiques per als joves urbans.
Veus
crítiques contra el president del govern central.
Un
detall de Renfe envers les cigonyes.
Festa
de cloenda de la II Mostra de Jazz Europeu a la plaça del Sol.
Fracàs
de la reunió sobre Síria.
2 Explica amb
les teves paraules el significat d’aquestes frases dites per personatges
cèlebres:
Val la pena morir per totes aquelles
coses sense les quals no val la pena viure,
Salvador Allende
Tant de bo puguem tenir el
coratge d’estar sols i la valentia d’arriscar-nos a estar junts, Eduardo
Galeano
Prefereixo tenir roses a la
meva taula que diamants al meu coll, Emma Goldman
La llibertat no és
negociable, Pau Casals
Com que és més el que
ignores que el que saps, no parlis gaire, Ramon Llull
Si el llibre crema, no
l’apaguis, Manuel de Pedrolo
La cultura és l’opció
política més revolucionària a llarg termini, Montserrat Roig
3 Subratlla
els subjectes d’aquestes oracions i digues la seva estructura. Identifica també
els casos de subjecte el·líptic i oració impersonal:
Es van empassar les píndoles sense beure
aigua:
Es van vendre bastants pisos a molt bon
preu:
Els meus oncles es van comprar un dels
pisos:
Es van endur una desagradable sorpresa:
Es van inundar els soterranis a causa
dels forts ruixats:
Volien destapar tot l’assumpte:
Vull destapar tot l’assumpte:
Han destapat l’assumpte molt aviat:
El secretari judicial va destapar
l’assumpte de corrupció:
Elles ho havien descobert tot:
Destapar l’assumpte no solucionarà res
de res:
A ell no li ha agradat gens que es
destapés l’assumpte:
T’agradaria destapar-ho tot?:
Es van pensar que era la millor solució:
Aquesta solució no em convenç:
A mi tampoc:
Fa temps que ho penso:
Hi ha molta gent de la mateixa opinió:
Prendre aquesta decisió no agrada a
ningú:
4 Assenyala
el subjecte de l’oració principal i el de la subordinada:
La solució que han pres no és la millor.
Aquesta és la solució que han pres.
No sé quina solució prendre.
Hem pres una solució que ens beneficiarà
a tots.
5 Llegeix
aquest text de l’escriptor en llengua valenciana Xavi Sarrià i respon les
preguntes de més avall:
Encenc el diferencial que hi ha a
l’entrada. La bombeta il·lumina l’estança amb la llum groguenca de sempre.
Passe el dit pel moble del rebedor i sense voler-ho em veig corrent pels
passadissos amb el tractor de joguet i mon pare que em crida vigila que
trencaràs alguna cosa. Alce la persiana del gran finestral del menjador i
gairebé no reconec el saló buit d’estanteries i quadres que han deixat una
empremta incòmoda a les parets. Encara trobe més buit el terrat de rajoles
polsegoses. Sense geranis. Sense roba estesa. Sense res. El travesse en
diagonal i òbric la porta del traster que em feia d’habitació. Només entrar-hi,
m’assalta el vell pòster amb l’encaputxat del tirador convertit en l’únic
guardià del casalot. Em torna un somriure adolescent que desapareix quan
descobrisc la foto de final de curs que no vaig voler endur-me. Al fons,
amuntegades, les dues gandules. Al costat, l’antiga guitarra. Trac les gandules
i m’assec al terrat. Afine la guitarra i toque tres acords. Do. Sol. La menor.
No sé lligar-los. Els records són emocions atrinxerades. Necessite
assetjar-los. Vull escriure’t la cançó. Ho vull fer. Per això he tornat a
València. I quan rasque les cordes, deixe que la memòria em porte als carrers
d’aquell 1992. L’any que em canvià la vida. Els dies que acabaren amb la teua
mort.
[Font: Xavi Sarrià, Totes les cançons parlen de tu, Sembra llibres]
a) Subratlla tots els subjectes amb
estructura de SN.
b) Subratlla tots els pronoms relatius
en funció de subjecte.
c) Assenyala les frases que hi ha en el
text.
d) Analitza l’estructura de la frase Al fons, amuntegades, les dues gandules:
6 Digues
la funció dels sintagmes subratllats:
La selecció va perdre la final lamentablement.
La selecció va perdre la final lamentablement.
La selecció va perdre la final
lamentablement.
La selecció va perdre la final lamentablement.
La selecció va perdre la final lamentablement.
Lamentablement, la selecció va perdre la final.
Els pares estan molt capficats.
Els pares estan molt capficats.
Veig els pares capficats.
Veig els pares capficats.
Per què estan capficats?
El pont que han inaugurat té esquerdes.
El pont que han inaugurat té esquerdes.
El pont que han inaugurat té esquerdes.
El pont que han inaugurat té esquerdes.
El pont que han inaugurat té esquerdes.
El pont que han inaugurat té esquerdes.
El pont que han inaugurat té esquerdes.
7 Comenta
les diferències entre aquests parells d’oracions:
1 - El Barça, obligat a guanyar el
Madrid.
2 - El Barça, obligat a guanyar a
Madrid.
1 - L’Atlètic de Madrid visita aquest
vespre un Sevilla amb moltes baixes.
2 - L’Atlètic de Madrid visita aquest
vespre el Sevilla amb moltes baixes.
1 – Baker es mostra favorable a retornar
els àrabs als territoris ocupats.
2 -
Baker es mostra favorable a retornar als àrabs els territoris ocupats.
1 – L’exèrcit patrulla dia i nit per les
ciutats bàltiques.
2 – L’exèrcit patrulla dia i nit per les
revoltes bàltiques.
1 – Irlanda accepta parlar de la
política de l’Ulster amb reserves.
2 – Irlanda accepta parlar de la
política de l’Ulster amb Londres.
1 – Un jove protestant assassinat.
1 -
Un jove assassinat protestant.
8 Assenyala
els atributs, complements predicatius i circumstancials:
La Marta és a casa de l’Enric.
La Marta és la llesta de la família.
Trobo la Marta la més llesta de la
família.
M’he trobat la Marta a Collserola.
La Marta és a Suïssa amb els
seus pares.
La Sara és de Campdevànol.
La Sara és a Campdevànol.
L’alcalde de Campdevànol considera vàlida
la ubicació del festival de rock.
La ubicació del festival és vàlida
per a l’alcalde.
El festival de rock serà a
Campdevànol.
El festival de rock serà un èxit.
9 Digues
si els pronoms subratllats són CD, CI, datiu o bé són part d’un verb
pronominal:
El nen em menja molt malament.
El nen em penso que no menja
gaire bé.
Què et penses que li passa?
S’ha empassat un pinyol?
Se m’ha empassat un pinyol?
S’ha menjat un pinyol?
S’ha pintat?
S’ha pintat la cara?
Em sembla que el taparé amb el
llençol.
Et taparé els peus una mica perquè
no et refredis.
Aquesta tarda em porten els
mobles.
M’he comprat una taula nova per al
menjador.
M’he espantat amb el crit.
El crit m’ha espantat molt.
10 Digues
la funció dels complements subratllats:
El govern del país veí l’ha convidat a
prendre una decisió.
El govern del país veí l’ha
convidat a prendre una decisió.
El govern del país veí l’ha convidat
a prendre una decisió.
El govern del país veí l’ha convidat a
prendre una decisió.
Van pensar una solució que fos
pràctica.
Van pensar una solució que fos pràctica.
Van pensar en una solució que fos
pràctica.
Van pensar que calia fer alguna cosa amb
urgència.
El que cal és pensar solucions.
Hem acostumat la població a les
solucions fàcils.
Hem acostumat la població a les
solucions fàcils.
Creiem incompatibles les
solucions fàcils i la satisfacció de tothom.
Pensar una bona estona en una
bona solució arreglarà el problema durant un temps.
Pensar una bona estona en una bona
solució arreglarà el problema durant un temps.
Pensar una bona estona en una bona
solució arreglarà el problema durant un temps.
Pensar una bona estona en una bona
solució arreglarà el problema durant un temps.
11 Fes
el mateix que abans:
El president fa una crida a l’ajut
occidental durant la recepció internacional.
El volcà Unzen provoca almenys 28
morts.
Desactiven a Roma un artefacte
en una agència de viatges espanyola.
Surt al mercat una cervesa
amb propietats curatives.
El secretari general considera una
intrusió que els bisbes parlin de política.
La CE creu incompatibles les
quotes regionals del sector tèxtil.
L’ONCE qualifica de nul·la l’aturada.
El PSC insisteix que l’única enquesta
bona és la del dia 26.
12 Fes
les correccions que calgui en aquestes oracions:
El professor de matemàtiques insisteix
en fer treballar més els seus alumnes.
No ha insistir gaire en que calia acabar
a l’hora.
Avisa als nens que el sopar ja està fet.
Els països emergents confien en que hi
haurà una pròrroga del crèdit.
Ho feia sense que s’assabentés ningú.
Tots parlaven alhora i l’àvia es callà.
Ja m’encarrego jo dels bitllets, que no
em descuido mai.
Estem acostumats a que ens ho facin tot
sempre.
13 De
vegades ens trobem amb enunciats ambigus, és a dir, que es poden interpretar de
més d’una manera. Llegeix aquestes oracions i detecta-hi les ambigüitats. Per
fer-ho, et serà útil identificar les dues funcions o significats diferents que
pot fer el sintagma subratllat:
Rússia proposa un pla de pau a l’Iraq:
El Castelló batrà el rècord de recaptació
contra el FCBarcelona:
Roger Garaudy és guardonat per instar al
diàleg entre cultures:
Interns de la presó identifiquen vuit funcionaris
com els seus agressors:
El parricida de Gombreny, ingressat en un
psiquiàtric:
14 Completa
la taula:
Present
d’indicatiu
|
Futur
|
Perfet
d’indicatiu
|
Infinitiu
|
Passat
perifràstic
|
Me’n vaig
|
||||
Se n’adonarà
|
||||
Me n’he
oblidat
|
||||
Anar-se’n
|
||||
Me’n vaig
adonar / Vaig adonar-me’n
|
||||
Se’n va
|
15 Digues
la funció dels sintagmes subratllats i substitueix-los per pronoms febles:
S’ha fet malbé una de les pomes.
L’Ignasi sembla bon noi.
El considero un bon candidat.
Sí que parla bé!
M’he descuidat de treure el gos.
Treu els llibres de la taula!
Acaba de sortir un vaixell.
Me’n vaig a peu.
Va viure ben tranquil tota la
vida.
Me’n vaig a Escòcia.
Es captenien amb força desconfiança.
El Magí és l’alumne que treu més
bones notes.
Va confessar que havia comès el crim.
No diguis tantes bestieses.
He trobat la resposta a les teves
preguntes.
He prestat la bicicleta a la Marina.
No hi ha gaire activitat.
16 Completa
la segona oració amb el pronom que hi falta:
Avui vaig al camp. Demà també aniré.
Agafa el pa i posa dins la bossa.
L’Anna llegeix llibres de vampirs i la
Montse també llegeix.
L’Anna llegeix la tercera part de Crepuscle i la Montse també llegeix.
El desconeixement de la llei no eximeix
el compliment.
És metge i el seu fill també és.
L’Àngel anirà al concert de La Pegatina
però els seus pares no saben.
L’oficina de l’alcalde va filtrar la
notícia però desconeixia el missatger.
No pensis més en la Mònica. Deixa de
capficar-te.
L’Espanyol va guanyar el títol de
bàsquet i jo m’alegro.
La Mercè vesteix amb gust i la Iolanda
també vesteix.
Ningú sospita del Pere, tot i que ningú
es refia.
Calcula la distància i digues.
17 Substitueix
tots els complements verbals que puguis:
He buscat el significat d’aquests signes
en una vella enciclopèdia.
Treu la bicicleta de la calçada!
Vaig trobar insuportable aquell tema
musical.
Ha aparegut un altre ós bru al Pirineu.
Li agrada fer regals als seus nebots.
No em posis més sopa al plat, sisplau.
Compra dues entrades per a nosaltres.
Com podran dur aliments als refugiats?
Has portat els fulls en blanc als
alumnes de la classe del costat?
18 Subratlla
l’única oració correcta i corregeix les errònies:
Me sembla que a tu te passa alguna cosa.
A la Irene, la sol·licitud ja l’hi
ompliré jo.
Li diuen que no té cura, que això s’ho
està provocant algú proper a ell.
Si sempre els hi portes, no sortiran a
comprar-ne mai
La música es sent des de molt lluny.
No ens anirem d’aquí fàcilment.
A elles, els dius que ja els enviarem un
correu.
Tota aquesta història l’hi va explicar a
la Cristina.
Als avis, porta’ls-hi el diari cada
matí.
El renyarien tant si els hi deia qui era
el culpable com no.
Amb aquesta roba s’et veu més moreno.
Els lladres van entrar a la casa sense
que s’assabentés ningú.
Es va embrutar les sabates i vaig
neteja’ls-hi amb un drap humit.
Llençaven les fruites que no els hi
agradaven al riu.
19 Digues
la funció dels sintagmes subratllats en aquest text i substitueix-los per un
pronom feble:
Quan jo vaig néixer a Pessonada
(un poblet del Pallars Jussà), a la casa només hi havia un llibre, el
llibre de família. El meu padrí, Alfonso, era analfabet, i així i tot,
el pobre home es va entestar a ensenyar-me de lletra. Però l'única
lletra que em va poder ensenyar va ser la "A" majúscula, la primera
del seu nom, l'única que ell sabia distingir. Els meus pares ja sabien de
lletra. La mare era capaç de llegir i d'entendre el full dominical, tot
i ser en castellà, i el pare podia calcular quants duros guanyaria comprant una
pollina a la fira de Salàs i venent-la al cap de dos anys com a terçona.
Com que jo era el segon fill i el lloc de l'hereu ja estava ocupat pel
germà gran, els pares van voler tant sí com no que estudiés, amb
l'esperança que els llibres m'alliberarien de la vida dura que ells havien
de portar.
De petit jo
volia ser rei mag, de més grandet, capellà, i després, filòsof. Recordo
que quan estudiava filosofia, a la Universitat de Barcelona, em
passejava tot orgullós pel vell claustre de la universitat central amb
un volum de Marcuse sota el braç, mirant amb aires de superioritat els
companys d'Hispàniques o de Filologia Catalana, un departament tot just
estrenat.
[Font: Pep Coll, Qui sóc i per què escric,
fragment publicat a http://lletra.uoc.edu/ca/autor/pep-coll ]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada